CINEMA SURREALISTA
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
PEL·LÍCULES REPRESENTATIVES
UN CHIEN ANDALOU / UN GOS ANDALÚS
Títol Original: Un perro andaluz.
País: Espanya
Any: 1929
Director: Luis Buñuel Portolés.
Guionista: Luis Buñuel i Salvador Dalí.
Compositors (gènere de música): Richard Wagner. El gènere musical es el tango i una part de la composició clàssica de ‘’Tristán e Isolda’’.
Durada: 17 minuts (430 metres)
Vestuari:
Fotografia: Albert Duverger (BN)
Producció: Luis Buñuel Portolés.
Actors: Simone Mareuil (la dona), Pierre Batcheff (l'home), Luis Buñuel (l'home de la navalla), Jaume Miravitlles i Salvador Dalí (maristes).
Curiositats o anècdotes:
- Basat en dos somnis dels directors.
- Patró per fer el director: no acceptar cap imatge o idea susceptible de dur a l'espectador a una explicació racional, psicològica o cultural.
- Es va fer amb 45.000 pesetas que els hi va prestar la mare de Buñuel.
- Dos noms possibles: "Es peligroso asomarse al interior" y "El marista en la ballesta".
Sinopsi:
La pel·lícula comença amb l’escena on un home afila la navalla d'afaitar mentre observa desde el balcó com un núvol afilat talla la lluna plena, del mateix mode que ell tallarà el ull d’una dona amb la navalla. Això té ha veure com he dit abans, en la representació física de el somni Buñuel.
Segueix un fil conductor on els personatges principals no paren de barallar-se entre ells, ja que, l’home sent una excitació sexual que li provoca seguir a la dona fins començar-la a grapejar els pits i fundint-se en les natges. En aquesta acció l’home es troba amb els ulls blancs envaÏt per l’extàsi, la dona s’intentarà defendre i escapar. En una d’aquestas es veurà com la dona deixa atrapada la mà de l’home en una porta, i d'aquesta surten les formigues que es referencien en el somni de Dalí.
ENTR'ACTE / ENTR'ACTE
Títol Original: Entr'acte
País: França
Any: 1924
Director: René Clair
Guionista: Francis Picabia i René Clair
Compositors (gènere de música): Erik Satie i Henri Sauguet
El director de l’orquestra el dia de l’estrena va ser Roger Désormière.
Durada: 22 minuts
Fotografia: Jimmy Berliet
Producció: Rolf de Maré
Actors: Jean Börlin, Inge Frïss (Mlle Frïss), Francis Picabia, Marcel Duchamp, Man Ray, Darius Milhaud, Marcel Achard, Georges Auric, Georges Charensol, Roger Le Bon, Jean Mamy, Rolf de Maré, Erik Satie, Pierre Scize, Louis Touchages.
Curiositats o anècdotes:
Es diu que la pel·lícula fa una al·lusió a la vida del poeta Arthur Cravan, sobre la base de l'aparició d'objectes com un canó de guerra, el ballet, guants de boxa, un vaixell de paper, un mort que desapareix, entre altres, objectes que van estar presents en situacions de la seva vida.
Sinopsi:
La pel·lícula comença amb dos homes que s'apropen a un cànon i l'encenen. Les seqüències es van succeint de manera incoherent. Tot un muntatge d'imatges ens condueix cap a una ballarina que es transforma en un home barbut i un vehicle fúnebre que circula pels rails d'una muntanya russa.
_edited.jpg)
L'ÉTOILE DE MER / L'ESTRELLA DE MAR
Títol Original: L'étoile de mer
País: França
Any: 1928
Director: Man Ray
Guionista: Robert Desnos (Poema)
Compositors (gènere de música): Erik Satie i Henri Sauguet. L’instrument principal és el violí i els instruments de corda fregada.
Durada: 16 minuts
Fotografia: Man Ray (B&W)
Producció: Man Ray
Actors: Jean Börlin, Inge Frïss (Mlle Frïss), Francis Picabia, Marcel Duchamp, Man Ray, Darius Milhaud, Marcel Achard, Georges Auric, Georges Charensol, Roger Le Bon, Jean Mamy, Rolf de Maré, Erik Satie, Pierre Scize, Louis Touchages.
Curiositats o anècdotes:
La pel·lícula es realitza a partir d’un poema de Robert Desnos que li va llegir a Man Ray durant un sopar privat,
Sinopsis:
El protagonista posseeix una estrella de mar, que és la personificació mateixa d'un amor perdut, totalment perdut. El realitzador subratlla amb filtres de gelatina (en dir d'alguns, utilitzats per a burlar la censura de l'època), i components eròtics que transcorren a través de conceptes canònicament surrealistes, com el del amour fou.
Qu'elle est belle
Après tout
Si les fleurs étaient en verre
Belle, belle comme une fleur en verre
Belle comme une fleur de chair
Vous ne rêvez pas!
Belle comme une fleur de feu
Les murs de la santé
Qu'elle "était" belle
Qu'elle "est" belle.
Robert Desnos
LA SANG D'UN POÈTE / LA SANG D'UN POETA
Títol Original: La sang d'un poète.
País: França
Any: 1932
Director: Jean Cocteau.
Guionista: Jean Cocteau.
Compositors (gènere de música): Georges Auric.
Durada: 50 min.
Vestuari: Coco Chanel
Fotografia: Lee Miller
Producció: Vicomte de Noailles
Actors:
Lee Miller
Pauline Carton
Odette Talazacuez
Feral Benga
Enrique Riveros
Jean Desbordes
Curiositats o anècdotes
Va ser el Vescomte de Noailles, famós mecenes, qui va finançar la seva primera pel·lícula. Titllada de pretensiosa i egocèntrica, retrata una personal incursió en les pors i obsessions d'un poeta, la seva relació amb el món que li envolta i l'eterna preocupació pel problema de la mort.
Sinopsis:
Titllada de pretensiosa i egocèntrica, retrata una personal incursió en les pors i obsessions d'un artista, la seva relació amb el món que li envolta i l'eterna preocupació pel problema de la mort. La pel·lícula està dividida en quatre parts, on aquestes pors cap a la mort sempre estan impulsades a partir d’una veu mental (personificada en una estàtua) que interactua amb el protagonista, encara que cada part acaba amb la mort d’algú o, el més semblant a això, un somni profund.
CARTELLISME
L’element essencial és la interpretació de la realitat a través del somni, l'inconscient, la màgia i la irracionalitat, volent veure un nou significat d’un objecte ignorant el seu significat tradicional. Es juga molt amb la interpretació personal de cada imatge que es vol mostrar donant-li diferents connotacions i imatges.
També es dóna molta importància el paradoxal, l'absurd, la caducitat, la destrucció i el misteriós. Simbología erótica, sexual i fálica molt freqüent. El treballa la perspectiva cònica i és molt freqüent la presència de deserts i paisatges paradisíacs sobretot quan es tracta conceptes metafísics, psicològics, existencials.
Kabaret
La Dolce Vita
INFLUÈNCIES POSTERIORS
En general el cinema surrealista ha seguit estan present fins els últims anys, tot i que ha anat evolucionat degut als avenços en el món audiovisual.
MAYA DEREN:
És considerada la mare del cine underground, surrealista i avantguardista dels Estats Units. Les seves pel·lícules s’inspiren del surrealisme i del psicoanálisis.
Va realitzar nombrosos curtmetratges muts, entre ells la reconeguda Meshes of the Afternoon (1943) plena d'escenes i trobades surrealistes i oníriques, és considerada una de les pel·lícules més importants i influents del segle XX. Aquest curtmetratge, de caràcter feminista, explora les imatges de l’interior d’una dona, els somnis, on te un terror cap als objectes de la vida quotidiana.
MICHEL GONDRY (VERSAILLES, 1963):
El que més destaca dels seus films son els trucs i efectes visuals. No intenta imitar la realitat, si no crear la seva propia realitat partint de l’imaginari i creant un somni.
La seva obra cinematogràfica més famosa és Eternal sunshine of the spotless mind, estrenada a Espanya amb el títol ¡Olvídate de mí!, va ser realitzada l’any 2004 con la colaboración de su amigo Charlie Kaufman per l'elaboració del guió.
¡Olvídate de mí!
En aquesta obra el protagonista es diu Joel, interpretado por Jim Carrey i Clementine, per Kate Winslet. Després de dos anys de relació amorosa decideixen acabar-la i es sotmeten a una terapia que ofereix la companyia “Lacuna Inc”, la qual tenen una maquinaria que suprimeix tots els records relacionats amb la persona estimada.
Goody ens barreja escenes de la vida real i el subconscient del Joel fins al punt de no reconèixer quin és quin en cada moment.
En aquesta pel·lícula apareixen escenes borroses que recorden L'étoile de mer de Man Ray i la introducció de personatges sense cara, presentant un rostre llis, es podria relacionar l’efecte amb la primera pel·lícula de Luis Buñuel Un chien andalou en el moment en que el personatge masculí s'esborra els llavis de la cara.
ALEJANDRO JODOROSKY:
És d'origen xilè, nacionalitzat francès. És majoritàriament conegut per la seva prolífica aportació al cinema d'avantguarda , . especialment per El topo (1970) i La muntanya sagrada (1973). El seu treball es caracteritza per imatges violentament surreals.
La montaña sagrada (1973)
Un rodamón coneix set éssers de capacitats superiors, que representen cada un dels planetes del sistema solar, emprenen un viatge a la recerca de la muntanya sagrada per desplaçar els déus que hi habiten i així aconseguir la immortalitat. Senzill l'argument però no així la realització. És una crítica social a tot nivell.
.webp)
OPINIÓ PERSONAL
Considerem que el surrealisme va ser un moviment molt transgressor en la seva època. A més a més va ser molt sorprenent i innovador, ja que es va atrevir a criticar a la societat a partir de les seves obres. Gràcies a aquest moviment, avui en dia podem gaudir i utilitzar les tècniques i recursos millorats en l’àmbit audiovisual i en les temàtiques que es tracta.
Durant el procés de visualitzar les pel·lícules, des de la nostra ignorància, pensavem que les escenes de les pel·lícules no ens impactarien, ja que teniem la imatge del cinema antic com una cosa poc profesional comparada amb el mon actual.